MASSANA

ANNALS DE L'ALBERA ARGELERS DE LA MARENDA - ANNALES DE L'ALBERA ARGELES-SUR-MER

lundi 12 mars 2007

L'Aguila daurada a l'Albera


L'ÀGUILA DAURADA A L'ALBERA -1- Joan Budó
(De la revista : L’Esquerda de la BastidaLa Jonquera 2002)
L'àguila daurada (Aquila chrysaetos), que en espanyol l'anomenen águila real, és sens dubte un dels ocells més emblemàtics de la fauna europea. És de les més grans de les rapinyaires, amb una envergadura que sobrepassa els dos metres.
A Catalunya hi viuen només unes 70 parelles. Seixanta instal·lades al Pirineu i al pre-Pirineu i les altres repartides per les serres del sud del país. A l'Albera hi tenim una única parella, essent l'altra més propera a l'Alta Garrotxa.
Tot i ser un ocell molt gros és discret i cal ser bon observador per poder-lo contemplar. A primers d'any podem començar a veure com transporta branques per refer el niu. A l'Albera aquesta parella té coneguts, com a mínim, tres nius que d'una forma més o menys rotatòria van ocupant d'un any a l'altre. Aquests nius són instal·lats en grans roquissers i tenen un metre de diàmetre per més d'un d'alçada. Tot i ser d'aquestes mides costa de detectar-los, ja que són molt mimètics i integrats al lloc on són construits.
A finals de febrer o principis de març i posaran dos ous que mesos més tard es convertiran en aguilots capaços de volar junt amb els seus pares.
Un cop nascuts els petits, la parella haurà de doblar l'esforç en la caça. Bàsicament les seves preses són els conills, llebres i algún ocell de mida grossa. També aprofita com aliment qualsevol animal mort, que en el cas de l'Albera són els cadàvers de vaques que moren en els nostres boscos. L'altre recurs que pot aprofitar és la migració dels ocells que a l'Albera representen milers d'exemplars que, tant a la tardor com a la primavera, passen per aquesta part més baixa del Pirineu per fer els seus desplaçaments. Entre aquests hi ha les anàtides i coloms, substituts sens dubte dels minvats recursos, que temps enrera representaven l'abundància de conills i llebres i els milers de caps de bestiar (ovelles i cabres) que pasturaven per la zona. Amb l'abandó d'aquest tipus de ramaderia existent al territori durant centenars d'anys, l'àguila s'ha espavilat per adaptar-se a la nova situació. Això es pot confirmar observant com darrerament sobrevola sovint la zona de distribució del mufló a l'Albera, aprofitant-se, amb tota probabilitat, per caçar les cries d'aquest ungulat.
Tot i la seva envergadura es mou amb facilitat per les zones forestals, tot i així necessita de grans espais oberts per caçar. Si som observadors la podrem veure planant per les zones de conreu de Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent i a la carena de l'Albera. En zones tancades i més boscoses l'observació serà més difícil.
Un cop els polls ja han aprés a volar i sobretot a caçar sols són expulsats de l'Albera pels pares ja que no hi ha prou recursos. S'hauran d'espavilar a trobar un nou indret per fixar-hi el territori, amb fonts d'aliment, lloc adequat per fer niu i trobar parella. Tot aixó no és fàcil, un aspecte altament sensible per aquesta àguila com és la humanització fa quasi impossible trobar nous territoris, sense cap altre parella, per ocupar. En molts casos els exemplars joves es troben divagant pel país i solen acabar morts per manca d'aliment, electrocutats en alguna línea d'alta tensió o caçats furtivament amb un tret d'escopeta.
Per sort, doncs, encara a l'Albera podem presumir de tenir com a nidificant a una parella d'àguila daurada. És feina de tots conservar- la !
(1) – En français : Aigle royal.

Aucun commentaire: