MASSANA

ANNALS DE L'ALBERA ARGELERS DE LA MARENDA - ANNALES DE L'ALBERA ARGELES-SUR-MER

lundi 12 mars 2007

Tardor a l'Albera

Tardor a l'Albera - Per Joan Budó i Ricart

Quan l’estiu ha fet un pas enrera definitiu, comença a l’Albera una època carregada de personalitat pròpia, és la tardor. Els canvis en el paisatge vegetal i en l’activitat faunística ens conviden a gaudir de molts aspectes dels seu ric patrimoni natural.

L’aire i l’ambient es refresquen i amb això comencen les pluges, tant necessàries per tornar a activar l’aigua dels rierols i per omplir els estanys, alguns eixuts des de l’estiu. Moltes fonts tornaran a recuperar aquell ufanós raig que també havien perdut.

De sobte, ens arriben les primeres glaçades, encara tímides, que són l’avís d’alguna febla nevada a la carena en forma de serrell blanc, on hi podrem descobrir les petjades de llebres, senglars, guilles o d’algun cabirol. Amb això les vaques de l’Albera baixen de les carenes per refugiar-se als boscos de més avall.

Les castanyes cauen al terra humit i tapissat de fulles, mentre els bolets com el cep, l’oriol, la ginestrola i més tard els martinencs ajudats per les boires i el sol surten a les fagedes, alzinars i suredes.

L’aspecte cromàtic que ofereixen molts racons és per anar-hi a badar . De les fulles vermelles dels aurons es passa per tot un seguit de colors ocres, groguencs i ataronjats que ens ofereixen els castanyers, faigs, roures i freixes, en contrast amb el verd intens de les alzines i suros a les parts baixes o de les taques de pi pinassa al sector de Puigneulós.

Tots aquests canvis de temperatura, humitat i paisatge vegetal inciten als animals a nous comportaments que, si som observadors, podem anar descobrint.

Amb les primeres pluges, quan el terra s’estoba neixen la tortuga mediterrània i la de rierol. Les formigues aturen la seva frenètica activitat, ja amb el rebost ben ple per passar l’hivern.

El moviment d’ocells és espectacular. Uns marxen cap a l’Àfrica per passar-hi l’hivern, com les orenetes o el xoriguer petit. Altres arriben als boscos de l’Albera fugint dels primers freds de l’alt Pirineu o del nord d’Europa, com el lluer, el reietó i el grasset de muntanya. Als rius, estanys i conreus veiem els primers bernats pescaires i ja més tard apareixen les fredalugues que ens anuncien l’adéu definitiu de la tardor. També passen sense aturar-se pel damunt de l’Albera milers d’ocells de moltes espècies, que fugint del fred del nord del continent van cap a les seves zones d’hivernada dels sud d’Espanya o d’Àfrica. Cigonyes, oques, grues, aligots i tota mena de petits ocells poden fer gaudir als ornitòlegs d’unes bones jornades d’observació.

Tot i així, molts altres ocells residents tot l’any a l’Albera continuen com si res, la seva activitat normal, com la merla d’aigua que la podem veure fent “pesca submarina” prop del salt del Fitó o al llac de Requesens.

A finals de tardor, els rèptils i els amfibis s’amaguen en algun cau per passar-hi tot l’hivern, inactius.

Les granyotes s’enterren al fang de sota l’aigua i la tortuga excava un forat que abandonarà a l’arribada del bon temps, a finals de març.

El liró gris i la rata cellarda ocupant possiblement un vell niu de picot s’endormisquen a l’espera també, del bon temps, mentre que milers de rates penades ocupen els seus refugis d’hivern com ara mines abandonades, coves, forats d’arbre i edificis vells.

Però mentre uns s’adormen o desapareixen del territori, altres comencen a viure una activitat frenètica com el teixó, el senglar i el mufló que a finals de tardor entren en zel, igual que les guilles, que amb alguna sortida nocturna podrem escoltar els seus udols imitant als llops que havien poblat l’Albera ara fa, encara no, cent anys.

L’Albera a la tardor, igual que la resta de l’any, és un escenari natural on cada dia i en cada moment s’hi representa l’obra de la natura, de la que val la pena ser-ne espectadors. Aprofitem-ho.

Aucun commentaire: