MASSANA

ANNALS DE L'ALBERA ARGELERS DE LA MARENDA - ANNALES DE L'ALBERA ARGELES-SUR-MER

lundi 12 mars 2007

Tresors enterrats dins l'Albera

TRESORS ENTERRATS DINS L’ALBERA ? (1) Ramon BOIX
Les llegendes de tresors enterrats, abunden arreu, sobretot en els castells. Tots tenen alguna història de tresors desapareguts i de fets extraordinaris, alimentats per la imaginació popular. Al castell de Rocaberti, (2) (ho escric amb la pronunciació local) sempre he sentit a parlar d’una cabra d’or. Ja fa molts anys no s’hi va trobar cap cabra, però, si unes monedes i altres objectes, que van estar exposats a la Jonquera i que ningú sap on van anar a parar.
Llegint els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, del 2003, em va cridar l’atenció un treball de Josep Clara amb el títol de : « Una excavació frustrada a la Jonquera. De quan el governador civil fou detingut pels militars. 1950 ».
En la llarga postguerra i amb la II Guerra Mundial i els maquis, la frontera era vigilada per l’exèrcit. Eren molts els pobles que tenien destacaments militars. Com és de suposar, n’hi havia a la Jonquera i a Requesens. Els búnquers de la línia P (aquí en dèiem nius i era coneguda per línia Gutiérrez) en són una bona mostra de la seva presència.
Resumint, la història anava així : la manca d’entesa entre el govern militar i el govern civil va impedir una excavació en busca d’un tresor, vinculat al secret de confessió. Un frare mercedari, amb el vistiplau del ministre d’Indústria i Comerç i amb coneixement del governador civil, havia vingut a la Jonquera per buscar unes peces d’or que havien estat enterrades entre la Vila i el Portús, durant la retirada de febrer de 1939.
El 23 de desembre de l’any 1949, el frare amb dos exiliats republicans (un tercer havia abandonat l’expedició i era a França ja que no se’n refiava) i acompanyats d’un policia no van tenir èxit en la localització del lloc on suposadament hi havia l’or. Intentaren portar l’altre exiliat que sabia el punt exacte, sense aconseguir-ho. El 4 de gener de 1950, els buscadors hagueren de suspendre el treballs, perquè el comandant militar de la Jonquera, que era un capità, els ho impedí. Necessitaven un permís del govern militar. Foren detinguts, interrogats I deixats en llibertat. El 5 de gener, el governador en persona, amb l’equip de recerca, es translladà al punt on havien d’excavar, amb obrers (segurament reclutats a la Jonquera). De nou els militars ho van impedir sense considerar l’autoritat del governador. El capità tenia l’ordre d’impedir-ho i el governador de fer l’excavació i que, si no era per una força major, ho tiraria endavant. Una patrulla de soldats, comandada per un sergent, armats amb metralladores i màusers, va ésser la força major que ho impedí.
Quan van aconseguir el permís del govern militar per fer l’excavació, els dos exiliats, que no les devien tenir totes, ja eren a França i no vulgueren saber res més. L’operació es va quedar en un no res. Comentant aquesta curiosa història, me’n van explicar una altra que havien sentit explicar fa anys. Resulta que uns 8 o 9 anys més tard d’aquell 1950, un exiliat republicà, del qual no se’n sap el nom ni procedència, que havia patit l’exili i al tornar, la presó, va venir a treballar a al Jonquera, de paleta. No havia vingut per casualitat, era aquí per buscar un tresor que havia estat enterrat quan anaven camí de l’exili. Això és el que havia dit. Al cap d’un mes de la seva arrivada, va marxar. Va trobar el lloc on era enterrat el tresor ? L’or encara era allà o potser li havien passat al davant ?
Sabem que l’expedició del frare va fraxassar. Aquell any 1950 hi havia molta gent que sabia el lloc on es buscava un tresor, eren molts els que havien participat d’una manera o altra en aquell afer. Fins i tot en unes conclusions, el frare especulava amb una companyia de Figueres. És del tot lògic pensar que algú altre va continuar la recerca del tresor. El va trobar ? Potser aquell exiliat va tenir sort ?
Segurament això no ho sabrem mai, però, és una bona història per explicar a la vora del foc.
1-(L’Esquerda le la Bastida n°53.)
2-Castell de Rocabertí. (Fons : Web, Ajuntament de la Jonquera)
Les restes d'aquest castell, es troben al cim d'una penya granítica al n. de Santa Llúcia, dominant estratègicament els colls de la Serra de l'Albera. L'edifici de carreus escairats, conserva el portal d'entrada, l'escala d'accés restes d'una torre triangular. També hi ha restes de la capella dedicada a Sant Romà.
El Castell sembla que fou enderrocat al 1138 com a resultat d'un enfrontament entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ponç II d'Empúries, i tornat a refer al mateix segle XII. Tingué encara un paper destacat en la guerra contra el rei de França Felip l'Ardit, el 1285. El rei Jaume I hi sojornà, convidat per Dalmau de Rocabertí senyor de Peralada (crònica de Ramon Berenguer).

Aucun commentaire: