CONTE DE NADAL. Armand Aloujes.
Es sota una palmera, que l’Ahmed, un nen del poble, hi té consell. Tota la mainade s’afanya prop d’ell, per l’escoltar. A l’entorn, les vaques i les cabres d’el ramat, exasperades par les muscas i mosquits, recerquen algunas mates salvatges, més aviat esclarissadas. L’escena se passa dintre aqueixos agrupaments de cabanas, bastides prop d’un pou, de la sabana africana . Nens i nenes, meitat desnudats, ulls i orelles bé overtes, escolten d’el brave Ahmed, tota la seva histori. « El meu pare, diu l’Ahmed, me va prendre sobre el seu velo, fins la gran cuitat.
Eri content i alegra de fer aquesta passejada. Dins els carrers, veien gens a bicyclette, o en auto ; Van entra en un café, on hi avia molte gent. Sobre una lleixa, una televisio mostrava, un home bé cofat, la cara amagada sota una barbe blanca. Una capa roja cobria el seu cos. Assagut sobre un trineu, tirat per dos rens, anava, malgrat la neu i la fred, portar joguets a la seva jova clientela. En els uns una nina o pépa, d’altres un vélo, d’altres encara un balon de Futbol. Llavors, vaig demanar en el meu pare : « Pare, perqué en aqueixos nens, aquest home porta tant de coses guapes. Perqué no ven aquí. Estimarien, també haver alguns joguets . Potser que no sem prou amables. ! Pare, responds-me » ?…Finalment, es l’ancian del poble, que me va explica !…Vaig doncs, repetir les seus paraules : « Lo que aveu vist, se pratica dins aqueixos paisos, lluny d’aqui. Donen joguets perqué es una gran festa, que s’anomena Nadal.
Es una festa de familia. Aqueixos nens i nenes, hauran bé aprofitat de la festa, pero, estan com dins una preso daurada . Aqui, teniu llibertat i natura. Guardeu per vosaltres una sort diferenta ; Els millors joguets son els que feu, qu’heu creat. Mostreu en tot el mon, vostre joia, sense artifici. Correu dins la sabana, Canteu, Balleu, Crideu. Deixeu doncs a la vila, autos i televisions. En els consells dels ancians, quedeu a l’escolta. Guardeu el cap bé dret. Aqui, la felicitat, bé la fabriquem. ».
Les paraules de l’ancian, que l’Ahmed, vénia de contar, en el peu de la palméra, en deixat tots els seus amics, un poc frustrats, i en pogut constatar, qu’els rics plaers, no son que caretes. Potser qu’un dia, aquest home, anomenat Nadal, a bord d’una piragua, vindra portar, en aquesta mainada, tot el ben estar qu’els hi falta, i aixo per l’eternitat
Axi sigui sempre
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire