La Rosa i la Princesa. Un conte...

LA ROSA  I  LA PRINCESA.  D’Armand Aloujes 

     Més enllà dels Pirineus, en desembre, a trenc d’alba , un galant cavaller, en Sigmond, sobre el seu cavall negre, caçava, amb els seus salvatges guerrers, tots els moros de la cantonada ; aqui prop del Canigó .  Havia  respos, en el crit del Imperi- Sant, on, el Gran Carlesmany, l’hi havia convidat.Pertot arreu, se veia sang, pols, i en de més, l’enemic mai moribund !…

     Veia cels negres, nits sense estrellas, pobles saquejats, crits i planys dels ferits.Tornar dins la pau, parar totes aqueixes guerras, seria doncs per en Sigmond la millora solucio I mentre aqueix temps, dins una casa guapeta, tant guapeta qu’un castell, entornada d’un gran parc, verdejant i florit, la princesa del lloc, l’estimada Isabeau, hi passa totes les seves diades, en el mitj del perfum de les flors, que l’hi fan un cinturo de mil colors. Anemones, gessamis, tulipas, i rosas voldrien que la princesa, els hi confies, els seus amors i tristesas.

Malgrat la dolça acollida, donada a la desgraciada Isabeau, sembla sempre penada i plena de tristesa .L’ull bromos i ploros, fa reaccionar , la rosa de manera improvisada . : « No soc mai alegre, quan te vec tant trista. Estimada Princesa, descuida els teus avorriments ; profita de la vida ; queda optimista ; Sem aqui per ajudar-te i alegrar el teu destí. !… Mostre-nos el teu plaer, quan la calma t’anima, De ser amb nosaltres, de saber-se estimada ; Estime-nos el teu torn, de manera sublim ; Sem  el teu entorn, la teva família, i tu el nostre sentit.: « Estimar ! No puc ! Seria injusticia ! Deixi l’abeilla i la bela papallona ; de repartir-se la rosada de les flors. Dins el meu cap, toca un dolent repic !…«  Escolta, princesa estimada, conec l’art d’evocar el temps i els moments meravellosos .Deixa preocupacions i problemes, i sempre més, descuida, el teu princep . Això si que seria fabulos !… L’amor, amb les flors, son coses efimeras, i, que tots els deus, guardin a tots els soldats, el destí que els hi en guardat, allà sobre els Pirineus, tema que t’ha be afligit.

     Vina, doncs ! Apropa-te, prop de les corol-las. Conta-me el teu amor secret i amenaçat, perque, el teu galant cavaller, sobre les terres espanyolas, ten d’altres preocupacions, qu’en teu avenir ferit. : » : « Veues, bella rosa ; crec en la meva estrella ; No pot quedar, més temps, lluny de jo . L’estimi, i vull, que l’aire, i el Deu Eole, l’hi diguin, ben fort, alla en el seu post. : » !…. Dins la seu idea, en Sigmond veia, sense contracor, el seu retorn en el castell, per reveura la seva estimada Isabeau. El missatge enviat, és be de conveniència . La decisió és presa i be parada.: «   Hola ! Estimada i tendre princesa, me triga de vos veura, de m’apropar de vos. Les nostres desgràcies se acaveran, entri en el castell . Deixi els honors, faig això per nosaltres. No puc esperar, qu’els vostres cabells blanquejin ! Estan sempre maravellosos ?. I la claro els ulls, tinc pou que s’enfusquin, ells que se casaven amb la color del cel : »: « Veus, amiga meva, rosa de les meves angoixes, en Sigmond no m’ha trahit, diu la princesa. El meu desig és escoltat ; L’amor a guanyat dins aqueixa història. Moltes gràcies, Rosa del meu cor de m’ha be ajudat.