Par Armand Aloujes
Cada dia,
sobre el terrat de l’iglesia de Cotlliure, les gavines esperen l’arribada de
les barques, per provar d’agafar algunes sardes ! Un dia, une d’elles, a prop del meu camí, va
venir se posar, i m’ha dit : « Que fas aquí, com no vas a pescar,
que el meus germans i jo podrem profitar de la teva pesqua, com cada
dia !. : « Avui, gavina, és la festa de Cotlliure. No has
sentit tocar, totes les campanes del nostre campanar. Diguis als teus germans,
qu’és la festa major, i que demà, si Deu ho vol, nos repartirem els peixos de
les descas. Es entés, que per les gavines, no és dia de festa. Però m’ha dit ; »
Si voleu que la festa no sigui esgarada, vos portarem del cel la nostra ajuda,
per cercar tots els peixos que voleu agafar !
Despres
això, tothom va ser content, se va cantar pertot, la cançò del foment de
Cotlliure. Sant Vicens de Cotlliure, nos va donar raò, quan se va ballar les
mes guapes sardanes de la festa major. Sobre la nostre terre, país dels catalans,
del nord de Perpinyà,fins la frontera, les bèsties i les gens, van viure com
germans, sensa se disputar com dues bogaderes !
Podem dir per
molts anys, ja qu’és festa major, de guardar per sempre aqueixa tradició, i de
menjar aquest dia, rosquilles i torrons, sense comptar,anxoves o cargols ;
La gavina per avui deixem-la sobre el terrat ! Profitem de la festa, bevem
a l’amistat, qu’en Vicens fera un bo cremat.
I per
molts anys.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire