Armand Aloujes
A Prada, tinc un amic, el seu nom és
Anton. El vaig convidar à Cotlliure, a casa meva. Me deia, que de la seva
finestra, veu el cim del Canigó ! Però li dic, jo, veig la Massana, amb la seva torre ! Si
t’agrada, anirem fer una volta cap amont …Es pot estimar una persona, un
animal, però, estimar un lloc, un tal indret, i perquè no, una muntanya, això
semble ridícul, jo, soc enamorat de la nostra Massana, aquí prop de casa.
Alguns, s’estimen més el mar, la plana, la neu en hivern, la platja en
estiu ! I bé jo ! Es la Massana ! Oh ! De la veure, no té
res d’extraordinari, però, a la meva idea, cal bé l’espiar, la fixar d’els
ulls, la sentir, l’escoltar, la tocar, i així, sempre més bé la conèixer, mirar
lo que amaga, i lo que vol mostrar. Es un poc, com una senyoreta, que mostra la
seva bellesa, a l’homme que estima, i que ell estima !
Així doncs, amb l’Anton, fem la pujada, per
veure aqueixa bellesa tant amagada. L’accés, no és fàcil, això prova, que la
nostra senyoreta, no accepta, que els que pateixen, per venir fer visita !
Però, de fet, que és la Massana ? Hi cal bé anat, per veure lo que és ….El
nostre camí, és sembrat de llocs-dits, que permeten de s’orientar. Arrivem a la
« Plaça d’Armes ». Aquí, ja canviem d’ambient. La natura a posat la
seva marca. A l’ombra de la fageda, l’aira és molt fresc. El cant dels ocells, nos encoratja per
caminar. La frigoleta i el serpoll, perfumen l’atmosfera. Dins els boscos, a
pertot arreu, les vaques fan sentir els llurs brams, com si nos convidaven a
passar una bona diada. Els puigs i valls, verts i poblats de faigs més que
centenaris, estan ravinats per agulles i regs, que vénen engreixar els rius,
canviats en torrents.
Havem arrivat en el lloc
dit « El Coll del
Verderol », la nostra primera aturada, just per beure un cop, i marxar
fins l’altre lloc « La Font del llamp ». De fonts, en hi ha pertot,
L’aigua no falta, i a la temporada baixa, se troba molts bolets ! Fas bé de m’ho dir, ja vindré cap aquí, me
diu l’Anton !…Nos apropem de la font de « Les Colomates ». Dins
la clariana, els pastors en edificat dues barraques. N’ho s’hi pot fer torrar,
descansar, o ajeure. Es aquí, que se fa les collades (S’hi agrupa tot el ramat,
per els marcar, posar els collars amb campanetes i cascavells). Aquí, els
faigs, han fet un poc de place, entre els ginebrers i algunes alzines. Pujem
cap a un gran prat, on les vaques i vedelles, pasturen. Després, seguim el
riu, fins la « Font de la Fajoseta »,
prop del Coll del Terrers. Els faigs, nos han escortat, fins aquí, i, és en
llurs peus, que el riu Massana va néixer, en el vessant de la muntanya al
« Puig dels quatre termes ». L’aigua d’aqueixa font, va rajant a
través de les sinuoses valls, fins el mar, prop d’Argelers. Aquí, tot és serè, un corn de paradís, que voldríem
guardar, s’apropriar, s’hi maintenir, i aturar el temps que passa. Quedem
impregnats d’aquesta natura verge, que sentim, escoltem, abracem, i respirem a
en perdre l’alè ! …Ai ! Que sem petits dins aquest altar de
verdura. Gràcies, Muntanya Regalada,
Senyoreta nostra, de nos haver donat, un poc de la teva bellesa. Mira de quedar
bonica, com te coneixem, per els anys a venir. Esperem quels homes sabran
guardar prou seny, per preservar tot lo que hi ha, sobre la terra, de bell, de
natural, que el creador nos va donar graciosament !
Veus Anton ! La Massana aquí, és el nostre
Canigó !
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire