De Cerbère au Pic Neulos et de la Tour Massana au Boulou. Histoire, Patrimoine monumental et Naturel. Vie quotidienne. Événements. Revues et Livres. Littérature. Gastronomie et Vins.

jeudi 18 octobre 2018

La Massana aqui, és el nostre Canigó

LA MASSANA AQUí, ÉS EL NOSTRE CANIGÓ !
Armand Aloujes
     A Prada, tinc un amic, el seu nom és Anton. El vaig convidar à Cotlliure, a casa meva. Me deia, que de la seva finestra, veu el cim del Canigó ! Però li dic, jo, veig la Massana, amb la seva torre ! Si t’agrada, anirem fer una volta cap amont …Es pot estimar una persona, un animal, però, estimar un lloc, un tal indret, i perquè no, una muntanya, això semble ridícul, jo, soc enamorat de la nostra Massana, aquí prop de casa. Alguns, s’estimen més el mar, la plana, la neu en hivern, la platja en estiu ! I bé jo ! Es la Massana ! Oh ! De la veure, no té res d’extraordinari, però, a la meva idea, cal bé l’espiar, la fixar d’els ulls, la sentir, l’escoltar, la tocar, i així, sempre més bé la conèixer, mirar lo que amaga, i lo que vol mostrar. Es un poc, com una senyoreta, que mostra la seva bellesa, a l’homme que estima, i que ell estima !

  Així doncs, amb l’Anton, fem la pujada, per veure aqueixa bellesa tant amagada. L’accés, no és fàcil, això prova, que la nostra senyoreta, no accepta, que els que pateixen, per venir fer visita ! Però, de fet, que és la Massana ? Hi cal bé anat, per veure lo que és ….El nostre camí, és sembrat de llocs-dits, que permeten de s’orientar. Arrivem a la « Plaça d’Armes ». Aquí, ja canviem d’ambient. La natura a posat la seva marca. A l’ombra de la fageda, l’aira és molt fresc.  El cant dels ocells, nos encoratja per caminar. La frigoleta i el serpoll, perfumen l’atmosfera. Dins els boscos, a pertot arreu, les vaques fan sentir els llurs brams, com si nos convidaven a passar una bona diada. Els puigs i valls, verts i poblats de faigs més que centenaris, estan ravinats per agulles i regs, que vénen engreixar els rius, canviats en torrents.

   Havem arrivat en el lloc dit « El  Coll del Verderol », la nostra primera aturada, just per beure un cop, i marxar fins l’altre lloc « La Font del llamp ». De fonts, en hi ha pertot, L’aigua no falta, i a la temporada baixa, se troba molts bolets !  Fas bé de m’ho dir, ja vindré cap aquí, me diu l’Anton !…Nos apropem de la font de « Les Colomates ». Dins la clariana, els pastors en edificat dues barraques. N’ho s’hi pot fer torrar, descansar, o ajeure. Es aquí, que se fa les collades (S’hi agrupa tot el ramat, per els marcar, posar els collars amb campanetes i cascavells). Aquí, els faigs, han fet un poc de place, entre els ginebrers i algunes alzines. Pujem cap a un gran prat, on les vaques i vedelles, pasturen. Després, seguim el riu,  fins la « Font de la Fajoseta », prop del Coll del Terrers. Els faigs, nos han escortat, fins aquí, i, és en llurs peus, que el riu Massana va néixer, en el vessant de la muntanya al « Puig dels quatre termes ». L’aigua d’aqueixa font, va rajant a través de les sinuoses valls, fins el mar, prop d’Argelers.  Aquí, tot és serè, un corn de paradís, que voldríem guardar, s’apropriar, s’hi maintenir, i aturar el temps que passa. Quedem impregnats d’aquesta natura verge, que sentim, escoltem, abracem, i respirem a en perdre l’alè ! …Ai ! Que sem petits dins aquest altar de verdura.  Gràcies, Muntanya Regalada, Senyoreta nostra, de nos haver donat, un poc de la teva bellesa. Mira de quedar bonica, com te coneixem, per els anys a venir. Esperem quels homes sabran guardar prou seny, per preservar tot lo que hi ha, sobre la terra, de bell, de natural, que el creador nos va donar graciosament !
     Veus Anton ! La Massana aquí, és el nostre Canigó !

Aucun commentaire: