Banyuls, après le 7 novembre 1659

 EL  COLL  DE  BANYULS,  DESPRES UN  7  DE NOVEMBRE 

                                                                                                                               Aloujes Armand

Hi avia, una vegada, això fa molts anys, sobre el contrafort de les Albères, a prop de Banyuls, un mas anomenat « Les Abeilles » .Aquí viuen en autarquia, una família de pagesos. Ell, en Miguel, era vinyater, i la seva esposa, l’Anna, ocupar-ce de la casa, fer menjar les gallines, els connils. A prop del mas, entre el Puig del Torn i el Puig Sailfort, hi ha un pas (Coll) natural entre el Rosselló i el dalt 

Empordà, a través la cadena de les Albères. Niat dins un bosc de castanyers, el Mas de les « Abeilles », semble une d’aqueixes cases bé solides irresistibles, per aguantar els mals temps. El nin en Juan, ell, treballa can Alberto, el seu oncle, en el Mas Pils, de l’altre part de la muntanya. Aquí, guarda les fedes i ajuda per els treballs d’el Mas. Podria anar a pescar à Banyuls, com moltes amics seus, però, ell l’hi agrada mes de viure i treballar aquí, pel campestre, a prop de la natura, i en de mes, a casa el seu oncle Alberto, que és un bon home. Amb paciència, en Juan espera el diumenge per fer visita en els seus parents en el Mas. Aquest dia, donc, amb el matxo, el nostre Juan marche cap el pas (coll) prop de Pils. El camí no és llarg. El sol de primavera commença d’escalfar.

Les garigues colorades de moltes flors, perfumen l’aire. Un vol d’estornells escapan-se d’una olivera salvatja. El nostre cavaller, feliç, tot cantan passa la frontera. Per l’occasió, s’ha bé vestit d’una vesta de pell de feda i esclops de fusta els peus. Pense a la joia de veure, Pare i Mare i també els amics del Mas de L’Atxer. El cavaller arriva en el Mas : » Bon dia Mare, bon dia Pare. Teniu el bon dia de l’oncle Alberto. Aquí teniu formatge, i fruites. Per la St Jordi, l’oncle fa una festa en el Mas : »

Diras a l’oncle, que irem ! Però, conta-nos la teva setmana a Pils «Tot menjan, botifarra i pernil de casa i un cop de vi de la borratxa, el nin conta el que a passat : « Si sabies Pare que soc feliç de treballar can l’oncle. I que St Jordi, ens guarda aquesta vida ! Antes de marxar, iré veure l’amic Grégori a l’Atxer. Me feria plaer que sigui de la festa ! Era així que la vida se passava a l’entorn de les ‘Abeilles’ en aquest moment. Bueno, és hora de marxar cap a Pils ! Arrivan a prop d’el Pas, dos homes, amb fusells, i vestits d’una manera estranya, parren en Juan. Un s’apropa i diu : « On vas nin, mitg francès i mitg català, » : « Vaig treballar can l’Alberto en el mas Pils. : » : « No se pot, torna-t-en cap case teua. Aquí sem en França ara ! : » : « Quina frança ? Aquí és el Rosselló, i me cal anar treballar : » : « Diràs al teu pare, que el Rosselló és Francès. Aíxí ho vol el Rei (1659).

I sense duptar une estona, en Juan marxa cap un camí amagat sota els brucs, i fui cap el Mas, per prévenir l’oncle Alberto ! En Miguel, l’amo de les Abeilles, desprès haber vist els veins, pren una decisió ; Tu Juan, iras sempre al Mas Pils, per el camí que coneixes. Mare i jo, farem com abans, i veurem l’ho que passera ! El rei Lluís XIV venia d’esborar d’un trait de pluma la vida tradicional i ancestral del poble nostre, aquí a prop de la nova frontera ! Com fer per oblidar el passat simple i pacific ! País on sem neixit ! Alguns pobles del Rosselló, prop de les fronteres se han révoltat, no podien acceptar els reglements ! (Els Angelets)

Així doncs, el Rosselló, ben francès, però, dins el cap d’aqueixes gens, el mot francès no vol dir gran cosa ! El país, els entorns, són sempre aquí. La muntanya amb les suredes, la riera amb la seva aigua clara i fresca, les vignes, els horts, tot això és univers nostre ! Al dimoni siguin les lleis noves, la llengüa i l’autoritat. La vida nostre és aquí, dins la bellesa d’aquesta vall, un Eden d’el nostre Rosselló.

                                                   

                                                        PREGÀRIA  A  SANT  JORDI                 

 

Braves catalans, d’arrels, i de soques              El Rosselló agrada als estrangers
Sants i santes de totes les parróquies,             Tots els que venen de pertot, s’hi estan
Pregueu Sant Jordi, de poder nos guardar,      I segur que no s’en tornaran més.
L’estimat país, el país català                            Feu, Sant Jordi, que esdevinguin tots catalans !
El pople d’aquí, ja s’hi ha bé ajudat,               Pastor de les ovelles, mireu més que mai,
En mostran, pertot, d’una certa manera,         Que del ramat, nos siguin esgariades,
Com ha bé conservat, seva identitat,               Que vinguin cap a vos, les fedes i els xais,
En parlan català, de cantar i de viure.             Que voldren s’en anar en d’altres contrades.
Ets de bon acull, terra catalana.                       De bora de mar, al peus dels Pirineus,
Sota aquest cel tant blau, aquí on sem neixit   Sant Nostre, aquí, sem sempre benvinguts,
Es amb plaer que se balla la sardana,               I és agenollats en els vostres peus,
Rotllana de germans, balls dels més bonics.    Que vos preguntem, la pau i la salut 

 

Google : Au coll de Banyuls; Le petitjournal.net Internet - Borne passage frontalier 355m Wikipédia.