Cargolada, com la cançó

UNA CARGOLADA    Aloujes A

      Tothom que viu prop del Canigó cal que tingui bona gana, i un bo paido

En hivern quan fa fred, al repetell del sol, a l'abric de la tramontana, o bé en istiu à la fresca, a les boras d'un riu, apunteu un centanar de cargols ! Si son bé déjunats les banyes no els hi traucaran...
     Aranglats com soldats sobre les garbilles, totes boques per alt, sobre la brasa posats, Quan fan la bava rosa i que no fan vespilles, ja els podeu agafar ; es que sun bé torats Aprofiteu del momen de tastar la savorosa cosa . Moltes gracias natura nostra, d'aquest dinar de rey, i per millurar la cosa ; allioli

esclafat sobre llesques de pa, Es aixi que tindreu, boca i murros embuturnats. Pero arai no es dolent. Ara si xurrupeu un retall de pabrina, s'enganyant de cami, parrar-se en el canyo, no hi a que un remei, aixi l'ho deia la muller meva, l'ho seu en devinat, es n cop de porro o de burratxa .
     Per acabar el dinar, llonganissa pebrada, d'aqueixa bé espessa, per mes régalar-vos . Es aixi que se fa en Rosselló, la nostre cargolada, Si l'ho podeu pair, és que seu català
I un cop acabat tots els plaers de la taula, si teniu ganes de cantar o ballar, aneu a pontajar un parell de sardanes, els cargols, pobrets poderen mes baixar
A una altre bagade i per molts anys.